Apenas escribo en catalán y cuando lo hago no es más que para algun que otro trabajo escolar. Hace unos meses nos propusieron un concurso literario con un suculento premio que desconozco, con todo y con eso, mi interés por presentar una novela no sobrepasa la voluntad de subir un punto en la nota de procedimientos, por lo que el último día, tal y como solemos planear las cosas los jóvenes, he decidido escribir esta narración literaria que comparto con vosotros. Aviso de que la calidad es cuanto menos, nula.
Vam decidir deixar-ho estar. La pressió resultava innecessària davant l’enèrgica percepció d’èxit. Quan els temps de crisi s’allunyaren, Josep Vallbona s’allistà a l’exèrcit sota el nom de José Vallebuena. El partit que ocupava el parlament el 2099, Fuerzas por España Unida, disposava de més de la meitat dels escons, en una país en què els sistema polític ideat per a un estat de 45 milions d’habitants resultava inviable per a 950 milions.
Durant el segle XXI la taxa de fecunditat de la població cresqué fins a situar-se al top ten dels països mundials amb major nombre de creixement vegetatiu de la població.
Possiblement s’havien complert les bases ideològiques i del funcionament institucional del llibre utòpic d’Orwell: la societat vigilada.
Un bon matí de 2036, Antoni Vallbona introduí el seu aparell reproductor dins la cavitat vaginal de la seva dona, Antònia Vallbona. Després de sacsejar-lo durant mitja hora en Josep començà a competir per arribar primer a l’òvul.
Als nou mesos la seva família biològica ballava rodejant el llit de l’afortunada mare, tot cridant “al•leluia”.
Lamentablement, les poques ganes de fer classe d’en Josep el conduïren aquell matí a jugar-se-la amb el sistema i saltar-se classe. Marxà de l’institut en tornar de l’esbarjo. Les imatges d’aquell gat negre ocupaven les parets d’aquella casa de camp abandonada, deserta.
Ni les forces repressores del PNUD gosaven penetrar dins les tanques de la gran mansió.
Segons es va informar el nostre protagonista, la deficient memòria de la seva àvia, amb prou feines, advertí en Josep de no entrar-hi mai.
El centre en qüestió estava allunyat de la ciutat i va ser construït el 2019 sobre els fonaments de l’antic Hospital del Tòrax de Terrassa.
Amb la Tercera Guerra Mundial es van destruir tots els edificis. Nits i més nits de bombardejos constants caracteritzaren els vespres de la segona meitat del 2018.
¿Ideologia, crisi o petroli? Una barreja de factor van fer esclatar el conflicte bèl•lic que conclogué amb un 94% de la població morta i una 4% de la població mutilada. Tots els assentaments urbanístics es destruïren i els satèl•lits que es passejaven per l’òrbita de la terra deixaren d’obeir la llei de gravitació universal.
La consciència de nació desaparegué amb l’esperança i els conceptes de “l’home bo” s’esfumaren de les ments dels pocs humans deshumanitzats que quedaven. L’atrocitat dels homes havia arribat al seu punt àlgid i Déu abandonà aviat aquestes terres a la seva sort.
La lliga espanyola per la unió dels refugiats de la desena guerra mundial funcionà perfectament gràcies a la fam existent als carrers de l’època i a la necessitat d’ajuda humana, doncs inútil seria anomenar l’econòmica.
La constitució americana sobresortia pel riu Hudson a Manhattan i es bellugava tal i com ho feien les onades. Tot símbol de la llibertat del domini dels homes en temps passants havien perdut tot el sentit. Els desitjos dels cínics de retornar a la natura i abandonar les ciutats s’havien complert forçosament.
En Josep es va llevar aquell matí a les 6 i mitja de la matinada. Tot era mentida, tot ho havia somiat. Ni era militant de res, ni s’havia allistat a l’exèrcit ni existia cap casa d’aspecte fantasmagòric.
Assegut sobre les seves cames creuades i fregant-se la cuixa per escalfar-se les mans recordà, en blanc i negre, les atrocitats que havien conduit a l’ésser humà al perill d’extinció.
Guerres i més guerres havien estat el fonament econòmic de la majoria de societats econòmicament desenvolupades durant el segle XXI. El país més preparat el 2018 era Estats Units, que havia traslladat les seves riqueses i capitals al negoci del petroli. Però l’escassetat del líquid negre va obligar els països a investigar noves formes d’obtenció d’energia. Això va deixar de ser una prioritat en arribar la nit del 23 de Juliol del 2018.
Exactament a les nou hores i trenta-cinc minuts del matí, Thomas Balmant envià un telegrama urgent a la Nació Unida.
Això del telegrama podria semblar arcaic en la nostra societat d’avui en dia, però la Crisi Mundial d’Internet del 2015 va enfonsar totes les xarxes informàtiques connectades i l’organisme encarregat, la Societat Mundial d’Internet, abolí la xarxa mundial.
Per entendre aquest fet tan censurable relacionat amb la llibertat d’expressió cal entendre la situació política de l’època.
Estats Units es va apoderar de la resta del món utilitzant l’energia nuclear, mitjançant l’amenaça i el suborn. Això va provocar la Tercera Guerra Mundial i lògicament, qualsevol intent de sublevació va ser reprimit. Per evitar els efectes dels nacionalismes als estats ocupats, es va canviar el nom al món sencer i va passar a anomenar-se Nació Unida.
Aquesta gran nació, però, va quedar destruïda, ja que les potències que s’oposaren al control nord-americà, també varen atacar amb energia nuclear, provocant xifres monstruoses de danys personals i materials.
Els milers de refugiats d’aquestes guerres varen vagar durant mesos i mesos pels antics països que ara eren terra de ningú.
En Josep va divisar a la llunyania un gat de color negre que miolava tot observant aquell grup de persones. A la seva cara es dibuixava un tímid somriure, el típic “ja us ho havia advertit”.
Aquell felí començà a córrer en sentit contrari als pocs homes que romanien allà. Corregué i corregué durant hores i hores fins que arribà enlloc. Un cop allà postulà metafísicament, intentant donar resposta als seus dubtes existencials sobre els éssers humans, però no va donar resultat. El pobre animal continuava qüestionant-se com va ser possible que una raça sencera s¡autodestruís. Per sort, tot pensant que la cosa no podia anar a pitjor, va creure que més brutalitat seria impossible. La seva imatge, utilitzada pels polítics per simbolitzar la unió de les nacions era ara la viva imatge de la solemnitat amb que els pocs humans que quedaven, vivien a la Terra en l’intent de passar desapercebuts. Ni jerarquies, ni rols, ni institucions inútils que esclavitzaven als col•lectius. Per primer cop, es va demostrar una mica de igualtat a la Terra, es podien mirar dos persones sense estar una per sobre de l’altra.
En Josep va desenfundar la seva pistola i amb tres trets concisos va travessar el gat, que fugí sense queixar-se. Tampoc va presentar cap ferida ni signe de violència, només va començar a riure sense parar a l’hora que maleïa la raça humana de nou i la condemnava a la mort.
Vam decidir deixar-ho estar. La pressió resultava innecessària davant l’enèrgica percepció d’èxit. Quan els temps de crisi s’allunyaren, Josep Vallbona s’allistà a l’exèrcit sota el nom de José Vallebuena. El partit que ocupava el parlament el 2099, Fuerzas por España Unida, disposava de més de la meitat dels escons, en una país en què els sistema polític ideat per a un estat de 45 milions d’habitants resultava inviable per a 950 milions.
Durant el segle XXI la taxa de fecunditat de la població cresqué fins a situar-se al top ten dels països mundials amb major nombre de creixement vegetatiu de la població.
Possiblement s’havien complert les bases ideològiques i del funcionament institucional del llibre utòpic d’Orwell: la societat vigilada.
Un bon matí de 2036, Antoni Vallbona introduí el seu aparell reproductor dins la cavitat vaginal de la seva dona, Antònia Vallbona. Després de sacsejar-lo durant mitja hora en Josep començà a competir per arribar primer a l’òvul.
Als nou mesos la seva família biològica ballava rodejant el llit de l’afortunada mare, tot cridant “al•leluia”.
Lamentablement, les poques ganes de fer classe d’en Josep el conduïren aquell matí a jugar-se-la amb el sistema i saltar-se classe. Marxà de l’institut en tornar de l’esbarjo. Les imatges d’aquell gat negre ocupaven les parets d’aquella casa de camp abandonada, deserta.
Ni les forces repressores del PNUD gosaven penetrar dins les tanques de la gran mansió.
Segons es va informar el nostre protagonista, la deficient memòria de la seva àvia, amb prou feines, advertí en Josep de no entrar-hi mai.
El centre en qüestió estava allunyat de la ciutat i va ser construït el 2019 sobre els fonaments de l’antic Hospital del Tòrax de Terrassa.
Amb la Tercera Guerra Mundial es van destruir tots els edificis. Nits i més nits de bombardejos constants caracteritzaren els vespres de la segona meitat del 2018.
¿Ideologia, crisi o petroli? Una barreja de factor van fer esclatar el conflicte bèl•lic que conclogué amb un 94% de la població morta i una 4% de la població mutilada. Tots els assentaments urbanístics es destruïren i els satèl•lits que es passejaven per l’òrbita de la terra deixaren d’obeir la llei de gravitació universal.
La consciència de nació desaparegué amb l’esperança i els conceptes de “l’home bo” s’esfumaren de les ments dels pocs humans deshumanitzats que quedaven. L’atrocitat dels homes havia arribat al seu punt àlgid i Déu abandonà aviat aquestes terres a la seva sort.
La lliga espanyola per la unió dels refugiats de la desena guerra mundial funcionà perfectament gràcies a la fam existent als carrers de l’època i a la necessitat d’ajuda humana, doncs inútil seria anomenar l’econòmica.
La constitució americana sobresortia pel riu Hudson a Manhattan i es bellugava tal i com ho feien les onades. Tot símbol de la llibertat del domini dels homes en temps passants havien perdut tot el sentit. Els desitjos dels cínics de retornar a la natura i abandonar les ciutats s’havien complert forçosament.
En Josep es va llevar aquell matí a les 6 i mitja de la matinada. Tot era mentida, tot ho havia somiat. Ni era militant de res, ni s’havia allistat a l’exèrcit ni existia cap casa d’aspecte fantasmagòric.
Assegut sobre les seves cames creuades i fregant-se la cuixa per escalfar-se les mans recordà, en blanc i negre, les atrocitats que havien conduit a l’ésser humà al perill d’extinció.
Guerres i més guerres havien estat el fonament econòmic de la majoria de societats econòmicament desenvolupades durant el segle XXI. El país més preparat el 2018 era Estats Units, que havia traslladat les seves riqueses i capitals al negoci del petroli. Però l’escassetat del líquid negre va obligar els països a investigar noves formes d’obtenció d’energia. Això va deixar de ser una prioritat en arribar la nit del 23 de Juliol del 2018.
Exactament a les nou hores i trenta-cinc minuts del matí, Thomas Balmant envià un telegrama urgent a la Nació Unida.
Això del telegrama podria semblar arcaic en la nostra societat d’avui en dia, però la Crisi Mundial d’Internet del 2015 va enfonsar totes les xarxes informàtiques connectades i l’organisme encarregat, la Societat Mundial d’Internet, abolí la xarxa mundial.
Per entendre aquest fet tan censurable relacionat amb la llibertat d’expressió cal entendre la situació política de l’època.
Estats Units es va apoderar de la resta del món utilitzant l’energia nuclear, mitjançant l’amenaça i el suborn. Això va provocar la Tercera Guerra Mundial i lògicament, qualsevol intent de sublevació va ser reprimit. Per evitar els efectes dels nacionalismes als estats ocupats, es va canviar el nom al món sencer i va passar a anomenar-se Nació Unida.
Aquesta gran nació, però, va quedar destruïda, ja que les potències que s’oposaren al control nord-americà, també varen atacar amb energia nuclear, provocant xifres monstruoses de danys personals i materials.
Els milers de refugiats d’aquestes guerres varen vagar durant mesos i mesos pels antics països que ara eren terra de ningú.
En Josep va divisar a la llunyania un gat de color negre que miolava tot observant aquell grup de persones. A la seva cara es dibuixava un tímid somriure, el típic “ja us ho havia advertit”.
Aquell felí començà a córrer en sentit contrari als pocs homes que romanien allà. Corregué i corregué durant hores i hores fins que arribà enlloc. Un cop allà postulà metafísicament, intentant donar resposta als seus dubtes existencials sobre els éssers humans, però no va donar resultat. El pobre animal continuava qüestionant-se com va ser possible que una raça sencera s¡autodestruís. Per sort, tot pensant que la cosa no podia anar a pitjor, va creure que més brutalitat seria impossible. La seva imatge, utilitzada pels polítics per simbolitzar la unió de les nacions era ara la viva imatge de la solemnitat amb que els pocs humans que quedaven, vivien a la Terra en l’intent de passar desapercebuts. Ni jerarquies, ni rols, ni institucions inútils que esclavitzaven als col•lectius. Per primer cop, es va demostrar una mica de igualtat a la Terra, es podien mirar dos persones sense estar una per sobre de l’altra.
En Josep va desenfundar la seva pistola i amb tres trets concisos va travessar el gat, que fugí sense queixar-se. Tampoc va presentar cap ferida ni signe de violència, només va començar a riure sense parar a l’hora que maleïa la raça humana de nou i la condemnava a la mort.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada